Peret.

Fruit de l'admiració personal i de moltes converses amb el cantant, a Peret, Célia Sánchez-Mustich ha abocat tot el seu talent narratiu per oferir un retrat fidel i amé de la vida i el pensament d'un dels homes més estimats de tots els temps. Nascut a Mataró el 1935, Pere Pubill Calaf, Peret, ha tingut una vida plena de contrastos. De jove, va passar de la barraca a la venda ambulant, de la venda ambulant a l'ofici de fuster i tapisser, posteriorment es va guanyar la vida com a guitarrista i va acabar per convertir-se en el principal propulsor de la rumba catalana i en el gitano catalá més internacional. L'any 82, al pic de l'éxit, va abandonar la vida artística per ingressar a l'Església de Filadélfia, on va exercir de pastor durant nou anys. El 1992, en un retorn apoteósic, va cantar amb el seus palmeros en l'acte de clausura de les Olimpíades de Barcelona.Ara, als 70 anys, Peret ens conta el millor i el pitjor de la seva vida. Unes memóries reveladores i un pensament polémic el d'aquest home que per fi ens parla -sense hipocresia- sobre les seves idees i experiéncies en l'amor, el racisme, la política, les dones, el sexe, la vida artística, la prostitució, l'amistat, les sectes... A mig camí entre el relat i les converses amb la seva neboda Paia, Peret fa un recorregut intens i alhora amé, tan profund com ple d'ironia, d'una vida absolutament singular, la d'un dels personatges més curiosos, excepcionals i estimats que ha donat Catalunya. Célia Sánchez-Mústich (Barcelona, 1954). De formació musical, s'ha dedicat a l'escriptura. Es poeta i narradora, i sovint ha col·laborat en mitjans de comunicació i propostes culturals. Ha obtingut, entre altres, els premis Rosa Leveroni i Miquel de Palol, de poesia, i els Don.na i Mercé Rodoreda de narrativa. Diversos poemes seus han estat antologats i traduïts. Entre els seus llibres destaquem les novel·les Les cambres del desig i Tercer acte d'amor, i els seus darrers poemaris Temperatura humana, Taques, i Llum de claraboia.