MANUEL DE PEDROLO

La periodista Bel Zaballa ha dut a terme una intensa tasca de documentació per narrar la trajectória vital, literária i política de Manuel de Pedrolo. Fill d'una família aristocrática i adinerada de la Segarra, de seguida es va revelar com un lector compulsiu i un activista ingovernable. A només divuit anys va presentar-se voluntari a l'Exércit Popular, peró la cruesa de la guerra el va marcar per a tota la vida. Durant la postguerra va sobreviure amb diverses feines: detectiu privat, corrector de novel·les de Corín Tellado o traductor autodidacte de Paul Valéry, William Faulkner i T. S. Eliot. Peró la seva passió era escriure. De fet, l'escriptura era la seva millor arma per a contribuir al renaixement del nostre país. Unes obres amb valor de testimoniatge que se li acumulaven al calaix. Van passar anys fins que va poder veure publicada la primera novel·la. La censura era implacable amb ell. Manuel de Pedrolo no es va rendir mai. Marxista heterodox i independentista convenÇut, es va mantenir fidel a la llengua catalana, tot i ser conscient de les limitacions económiques que aixó comportava. Home auster, que no viatjava ni menjava mai fora de casa, seguia una rutina estricta de feina. Amb la reforma del régim, va mantenir intacte l'ideari rupturista al marge de les rebaixes i renúncies. Mentrestant, anava construint una obra colossal de diferents géneres i estils. Una obra eclipsada, paradoxalment, per l'éxit aclaparador d'un sol llibre que amb el temps es convertiria en la novel·la més llegida de la nostra literatura. «Si ho hagués sabut, no hauria escrit el Mecanoscrit» va arribar a confessar l'escriptor, que continuava treballant com un novel·lista total. Popular i reconegut, Pedrolo no va deixar de ser mai aquell home senzill i insubornable als drets socials i nacionals del nostre poble. «Per l'únic que val la pena lluitar és per les utopies», va sentenciar. Aquest era el seu convenciment i el llegat que ens ha deixat, juntament amb la seva obra, com una eina de combat per als temps convulsos que també vivim avui.