L'enigmàtic tarannà dels ocells

EN AQUEST LLIBRE ES PLASMEN ELS DARRERS CONEIXEMENTS SOBRE COM VIUEN ELS OCELLS, COM ES COMUNIQUEN, BROSTEGEN, CORTEGEN, REPRODUEIXEN, SOBREVIUEN, FET QUE HA CAPGIRAT LES VISIONS TRADICIONALS.á Alguns dels comportaments extraordinaris dels ocells són enigmes queásembla que ampliïn els límits de l'ocellitat: una mare ocell que mataáels seus pollets, i una altra que desinteressadament té cura dels jovesád'altres ocells com si fossin seus. Ocells joves que s'aboquen a alimentaráels seus germans, i d'altres tan competitius que apunyalen els companysáde niu fins a matar-los. Ocells que creen precioses obres d'art, i ocellsáque gratuïtament destrueixen les creacions d'altres ocells. Ocells, comála gralla d'ales blanques, que tenen les seves contradiccions: un ocelláassassí que empala la presa en punxes o en forques de les branques, per.áque canta tan bellament que els compositors han creat peces senceresáal voltant del seu cant; un altre amb una reputació de solemnitat que ésáfortament addicte al joc, i un altre que col·labora amb una espècie -elsáhumans- per. en parasita una altra de manera macabra. Ocells que fanáregals i ocells que roben, que ballen i que tamborinegen, que pinten lesáseves creacions o que es pinten ells mateixos. A partir d'observacions personals, els darrers avenços científics i elsáviatges arreu del món relacionats amb l'ornitologia, Jennifer Ackermanádemostra clarament que no hi ha un únic tarannà d'ocell, sinó més aviatáun ventall vertiginós d'espècies amb diferents aparences i estils de vida.áCom va dir en una ocasió el bi.leg E. O. Wilson, quan has vist un ocell, no áels has vist tots. TRADUCCIÓ D'EDUARD CASTANYO * Ackerman ha rebut el National Endowment for the Arts Literature Fellowship in Non-Fiction, una Bunting Fellowship, i una beca Alfred P. Sloan Foundation.