LA TEOLOGIA CRISTIANA A LA MODERNITAT

Aquesta monografia estudia teológicament el període que va des de la fi de les guerres civils europees (el 1480, aproximadament) fins a l'esclat del liberalisme. Es tracta d'uns anys cabdals per a la cultura occidental, perqué s'hi ha covat el que s'anomena la "modernitat". S'ha dit i repetit que hi va haver una ruptura no només religiosa, sinó també cultural entre la baixa edat mitjana i el Renaixement i, encara més, entre aquest i la Il·lustració. Ben mirat, peró, la história no va a salts. El teixit históric és molt més fluid del que apareix en una primera ullada. Es una greu simplificació (més encara, pot ser una manipulació ideológica) considerar que es passa de la foscor a la claredat sense solució de continuïtat. Ni Luter, a tall d'exemple, hauria estat possible sense un agustinisme medieval radicalitzat i l'imperi del nominalisme, o Kant no seria comprensible sense el pietisme luterá. Aquesta monografia vol esbrinar algunes línies de continuïtat en el desenvolupament del pensament teológic (i filosófic) des de les acaballes del segle XV fins a la plenitud del jansenisme polític i religiós; i assenyala que els sobtats girs en el procés históric ni són tan sorprenents ni tan bruscs com sembla d'antuvi, quan les coses s'analitzen amb més cura i s'atén a la pregonesa del decurs intel·lectual d'Occident.