La narrativa valenciana (1900-1939)

L'abséncia de narrativa —així com de teatre de pretensions cultes— era un dels déficits més notoris que havia llegat en heréncia a les noves generacions la pusil·lánime RenaixenÇa Valenciana. Durant les primeres quatre décades de segle (1900-1939) els escriptors valencians s'esforÇaran per superar el més aviat possible aquest buit literari, d'altra banda imprescindible per a la normalització i eixamplament de la causa renaixentista. Tot aquest procés és l'objectiu del present llibre, on el lector trobará en l'aclaridora introducció de Vicent Simbor l'análisi de tot un difícil procés cap a la normalitat de la narrativa valenciana, des de les passes inicials (1900-1921) al període culminant (1921-1939). Una quarantena d'anys farcits de revistes dedicades a la publicació de contes i novel·letes, d'un estol de ben mediocres prosistes, al costat dels molt més escassos i, per aixó mateix, valuosos narradors de geni, d'un públic difícil d'assolir, reduït i inconstant. També el lector comprovará en l'antologia, potser sorprés, l'atractiu d'algunes de les narracions seleccionades injustament oblidades hui en dia, i el motiu de la postergació d'unes altres de benigne oblit. Totes conformen el panorama literari de la narrativa valenciana durant aquelles décades tan transcendentals.