Desde la tenebra. Un descens al cas

Joan M. Oleaque ha cobert el crim d'Alcásser per a la revista El Temps des de lany 1993. Com a periodista investigador, ha jugat amb l'avantatge de ser veí de Catarroja i d'haver conegut Antonio Anglés de tota la vida; amb el trist privilegi d'haver parlat amb l'assassí de les tres joves d'Alcásser abans i després del crim sense saber que tenia davant un homicida. Tot i així, Oleaque ha necessitat quasi de deu anys per aclarir els punts més foscos d'un cas que ha trasbalsat la societat espnyola i que avui encara cueja. Oleaque sap donar als fets d'Alcásser una gran tensió narrativa sense caure en cap moment en la temptació de novel·lar. Descriu exhaustivament els antecedents dels assassins, i revela informació que mai no havia sortit a la llum; reconstrueix les agressions i els homicidis a partir dels informes técnics i de les declaracions de Miquel Ricart, un dels dos agressors, i l'únic testimoni del qual disposem. Denuncia la gran inoperáncia de les forces de seguretat en la persecució d'Antonio Anglés i la confusió posterior en el porcés a Miquel Ricart. Les rivalitats entre els forenses, l'abús d'alguns testimonis, capaÇos de declarar una cosa davant del tribunal i haver-la negat el dia abans davant les cámeres a canvi duna bona propina. La complicitat de Fernando García, pare duna de les víctimes, amb els mitjans per bastir una enorme teoria conspiratória que convertia el crim d'Alcásser en la punta d'iceberg d'una xarxa pederasta d'alt nivell que havia d'incriminar polítics socialistes de primera fila... Sempre mesurat en les seves afirmacions, sense aventurar mai hipótesis gratuïtes que vagin més enllá dels fets documentals, Joan M. Oleaque descriu molt bé el pols que van mantenir el sistema juducial i els reality shows televisius, que aviat van convertir el cas en carnassa mediática per escenificar un judici paral·lel i captivar l'audiéncia. L'única conclusió plausible del crim és que el cas Alcásser ha marcat un punt dinflexió en el periodisme daquest país i la percepció que tenim dels mitjans, que han perdut el respecte per la vida privada i han convertit el dolor de les persones en un circ.