Demostració a Teòfil

Han hagut de passar gairebé dos mil anys perqué l'obra de Lluc, desmembrada des de les primeries del segle segon en dos llibres de génere literari ben divers (Evangeli i Fets), pugui ser llegida unitáriament com el que és: un informe -una demostració- sobre la messianitat de Jesús, redactat en dos volums per un mestre jueu i adreÇat a un personatge molt notable, l'«excel·lentíssim Teófil», fill d'Annás i cunyat de Caifás, que havia estat summe sacerdot en exercici durant els anys 37-41 dC. La col·laboració entre un teóleg i biblista catalá (Josep Rius-Camps) i una lingüista bíblica anglesa (Jenny Read-Heimerdinger) ha permés, després de quinze anys de treball en comú, oferir per primera vegada en la história de la transmissió de la Bíblia una edició dels escrits neotestamentaris de Lluc que en restableix la unitat i s'acosta al máxim al text original. Rius-Camps i Read-Heimerdinger estableixen el text a partir del Códex Beza, el manuscrit que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i els Fets dels Apóstols, amb notables diferéncies respecte al text bíblic convencional. El lector catalá disposa des d'ara de la primera edició bilingüe (grec-catalá) dels textos lluquians segons el Códex Beza, amb una traducció científica que al mateix temps es pot qualificar de poética per l'agosarada disposició en estics (petites divisions del text procedents del manuscrit original).