Àngels e demonis

El Llibre dels ángels de Francesc Eiximenis, escrit el 1392, és una de les obres més llegides, copiades i traduïdes de la literatura catalana. Escrit com a llibre devocional per a difondre el culte dels ángels, en les seves págines s amaguen també exemples suggestius, fórmules mágiques, rituals d exorcisme, qüestions de crítica política i una minuciosa descripció de la naturalesa dels ángels i dels dimonis i de la seva relació amb els homes. El Quart Tractat, Angels e demonis, que avui presentem en edició de Sadurní Martí, analitza els ángels vencedors i els ángels caiguts, la naturalesa del mal, les temptacions del diable i els mecanismes i estratégies per poder-les superar. Sadurní Martí, professor de literatura medieval i crítica textual de la Universitat de Girona, coordina l edició crítica del Llibre dels ángels dins del projecte de les «Obres de Francesc Eiximenis». La present edició ofereix per primera vegada al públic modern el Quart Tractat d aquest llibre, a partir d un estudi detallat de la seva tradició manuscrita i impresa. Acompanyen l edició un glossari i un apartat de comentaris que pretenen guiar el lector poc avesat a la llengua medieval i alhora contextualitzar-ne, amb rigor filológic, cadascun dels capítols. Francesc Eiximenis (c. 1330-1409) és un dels escriptors més notables de la literatura europea medieval. Nascut a Girona, on va professar en l orde franciscá, va estudiar a diverses universitats europees, abans d exercir com a docent a Lleida i Barcelona. El 1384 es va traslladar a Valéncia, on va viure fins pocs anys abans de la seva mort, quan el papa Benet XIII el va nomenar bisbe d Elna i patriarca de Jerusalem. El seu corpus és un dels filons més impressionants i inexplorats de la história de la llengua catalana i la seva vasta obra enciclopédica és una referéncia obligada per als estudiosos de la cultura, l economia, la história i la vida quotidana a la Corona d Aragó de la tardor de l Edat mitjana.