L'home impassible

Quan en Connor i en Pat, dos expistolers de l'IRA, el setembre de 1936 van acceptar l'encárrec de la Natália PuigmaÇana de matar els assassins del seu germá religiós i del seu marit empresari, no podien saber que aquella catalana exiliada, rica i elegant no els deia pas tota la veritat. Com que ambdós anaven curts d'armilla i ja no creien en cap dels ideals de joventut pels quals havien arriscat tant, van acceptar la missió sense gaires preguntes a canvi d'un bon sarpat de lliures. Al cap i a la fi, matar potser era l'única cosa que encara sabien fer a la perfecció i no els feia cap mena de por intentar-ho un cop més. Els dos sabien que a Espanya feia dos mesos que havia esclatat la guerra. El que no s'imaginaven, peró, és que Barcelona, a la rereguarda, fos una ciutat convulsa i en plena efervescéncia revolucionária. Aviat van adonar-se que, en aquella urbs bulliciosa, res ni ningú no era el que semblava i que calia anar amb molt de compte. El conflicte social i polític que ho amarava tot havia desfermat el pitjor i el millor de cadascun dels homes i de les dones que poblaven la ciutat. Seguint la pista dels possibles assassins dels dos homes comencen un periple que els porta a contactar amb empresaris catalanistes, republicans desconcertats, joves exaltats d'Estat Catalá, anarquistes a punt d'anar al front a combatre els insurrectes i dirigents de la FAI avesats al xantatge i a l'assassinat. Peró també amb cambrers bocamolls, una exprostituta esdevinguda mestressa d'un hostal i delinqüents disposats a assaltar els estrangers desprevinguts.