La poesia essencial

La lírica de Rosa Leveroni no ha lluït mai com en aquest volum. Qui el llegeixi podrá sentir l'exactitud dels mots que Salvador Espriu li dirigí per carta el 3 de juliol de 1951: «Pel meu gust (i no solc equivocar-me), ets un extraordinari i altíssim poeta [...], un dels millors de la nostra lírica, de tots els temps, i comparable de tu a tu, em penso, amb els de qualsevol altra, per exigent i madura que sigui. [...] El teu llenguatge és perfecte; les teves imatges, rutilants, meravelloses; el teu gust, sense caigudes, seguríssim.» Es presenta aquí el llibre de la poesia essencial de Rosa Leveroni, essencial en el sentit d'escollida amb escrúpol, de rigorosament selecta i de garbellada amb una cura estricta. En resulta un conjunt extraordinari, de máxima qualitat, que permet d'apreciar-ne la delicadesa, la tenuïtat extrema, les variacions de forma i de to i, sobretot, la consisténcia clássica, l'insospitat vigor modern del seu gest líric i la puresa del seu entroncament amb el fons popular del cant. El discurs poétic de Leveroni parla d'alló que és fonamental: l'experiéncia de la vida, de l'amor i de la mort. En fer-ho amb paraules depurades i exactes esdevé el que és: poesia essencial, indispensable.