Independentisme català

Premi d'assaig breu IRLA 2010 Arguments per al debat sobre la independéncia de Catalunya La independéncia ha estat un procés polític molt freqüent en els darrers 50 anys. Les Nacions Unides, per exemple, han passat de 51 estats membres a 192. Paradoxalment, la independéncia es titlla sovint com una opció que, en un món global, va contra els signes dels temps, dibuixant-la com una quimera pueril, i el seu debat encara genera tabús, prejudicis i tópics. Peró tot indica que es continuaran creant nous estats. Igual que en els segles XIX i XX els grans imperis es van desintegrar en diversos estats, al llarg del segle XXI altres nacions culminaran les seves aspiracions per incorporar-se a la comunitat internacional, fent-ho íntegrament per la via política i democráticament, des de les institucions polítiques. A nivell internacional Catalunya és present ja en aquest debat de les futures noves independéncies. Que el temps corri a favor o no de la independéncia depén només de la voluntat, l'habilitat i la perseveranÇa dels catalans. Aquesta obra explica com l'independentisme és avui una alternativa versemblant, capaÇ d'integrar un espectre prou plural de la societat catalana i de sobrepassar el llindar de la utopia per ser una proposta absolutament realitzable. I ho fa desgranant les dificultats, peró també les oportunitats i fortaleses de qué gaudeix Catalunya per esdevenir un nou estat reconegut per la resta del món. Independentisme catalá. Entre el símbol i la institució ha guanyat ex-aequo el Premi d'assaig breu IRLA 2010 que atorga la Fundació Josep Irla. Una obra consistent, crítica i d'actualitat, que respon amb rigor i arguments al viu debat sobre la independéncia de Catalunya. Oriol Illa i Garcia Nascut a Barcelona el 1973, és llicenciat en Ciéncies Polítiques (UAB), Máster en Direcció Financera (UPF) i en Alta Funció Directiva (Escola d'Administració Pública de Catalunya); membre del Seminari de Filosofia Política de la UB; coautor del llibre Objecció; la revolta pacifista; vicepresident de la Fundació Francesc Ferrer i Guárdia i membre del consell de redacció de la revista Espai de Llibertat. Va ser president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya entre el 2001 i el 2003 i impulsor del Festival Mundial de la Joventut celebrat a Barcelona el 2004. Va presidir Acció Escolta de Catalunya (2004-2005) i fou membre de la Permanent del Moviment per la Pau-Associació d'Objectors de Consciéncia entre el 1996 i el 2000. Entrevista a l'Avui