Hora abans de l´alba, l´

LA VERITAT ÉS DE QUI SATREVEIX A VIURE-LAUna història que habita en les paraules, perdura en el record i arrela al cor.Màgica, lluminosa, així és Lhora abans de lalba, la nova novel·la dIsabel Allende.En un país enfosquit per la dictadura, lAlba es queda sola després de la mort del seu avi mentre espera el seu primer amor sense saber si ha sobreviscut i si tornarà a buscar-la. A la gran casa familiar, que alberga la memòria dels absents, lAlba se sent segura; però allà fora hi ronda el que va ser el seu captor, que la vigila disposat a venjar-sen: ella ha de pagar pels pecats de lavi. La seva filla, un nou amor i un amic incondicional lajuden a tirar endavant, mentre els esperits dels avantpassats la protegeixen. Amb ells mirarà de trencar un llegat de violència i de repressió social i lluitarà per un futur esperançador. Una història èpica damor i coratge, tan lluminosa i poderosa com la seva protagonista, en el futur de la qual descansa la força duna saga familiar, la veritat entre allò íntim i allò històric i la realitat dun país que, com ella, va saber aixecar-se una vegada i una altra i refer-se de lhorror sense deixar destimar la vida. «La Fresia va obrir la porta i li va indicar que sesperés, però ell la va apartar duna manotada i va entrar a gambades com si fos lamo de la casa, directament cap a la biblioteca. LAlba va notar la seva presència abans que la Fresia arribés a laviari. Dormitava al divan i es va despertar atordida amb la premonició duna desgràcia i un dolorós espasme al ventre, com si lAurora compartís la seva aprensió, i uns instants després va sentir el timbre. Es va sobreposar a limpuls damagar-se, es va aixecar amb penes i treballs, balancejant la panxa, i es va dirigir cap a la biblioteca repenjada a lespatlla de la Fresia. En la penombra va distingir la figura de lhome que tant temia, i va saber que mai més estaria tranquil·la».