El temps retrobat, II

La culminació de la cèlebre A la recerca del temps perdut, una experiència literària inoblidable. Després d'uns anys d'absència, el protagonista torna a París i, just arribar, troba una invitació per a una matinée a casa del príncep de Guermantes. Un cop arriba al pati del palauet del príncep, ensopega amb una llamborda i aquest moviment li provoca una reminiscència molt potent, tant com la magdalena que uns anys abans havia sucat en una tassa de te. Mentre espera per entrar en una biblioteca del palau del Príncep, descobreix la clau d'aquests records tan poderosos i decideix que l'única manera de treure l'entrellat de la seva vida i, al mateix temps, d'abordar per fi la seva vocació, és escriure una obra que reculli els seus records dels personatges, els llocs i les situacions que té atresorats vívidament en la seva memòria. Quan penetra en el saló on s'està celebrant la recepció, s'adona que totes les persones que coneixia i a qui feia tant de temps que no veia, han envellit enormement. Aquesta impressió el reafirma en la seva voluntat d'esbrinar com opera el pas del temps i de quina manera la memòria aconsegueix capturar alguns moments precisos amb una nitidesa trasbalsadora. L'obra que sorgeixi del seu esforç serà l'única manera de retrobar el temps perdut.