El cas wagner:Nietzesche contra wagner

Havent contemplat l'exaltació del geni wagneriá al gran edifici del poblet de Baviera, tot just inaugurat, gairebé el temple d'una nova religió, Nietzsche, que de feia algun temps congriava recels envers el seu músic «salvador», de primer admiradíssim i llavors ja sospitós de manipulació, passa a l'acció i comenÇa l'operació de desemmascarar Wagner. Progressivament, va desmuntant amb escalpel privilegiat la figura del músic, ara titllat d'«actor» i de «nociu», i amb el pecat de la megalomania a sobre: la culminació será El cas Wagner, llibre enllestit i publicat el 1888, l'any que a Torí, a la seva estimada Itália, a les acaballes de la seva vida lúcida acabá uns quants llibres més, molt polémics. Entre ells, Nietzsche contra Wagner, on recull, abans d'abismar-se en els buits de la follia, els fragments de llibres anteriors que ja havien fet el camí contra l'esperit wagneriá. Aquest llibre és el rebut final d'una intensa relació decebuda tant pel que fa a l'amistat com pel que fa a la música i, per damunt de tot, pel que fa a l'Art amb majúscules. Nascut el 1844, Nietzsche, molt jove, tenia la cátedra de filologia clássica de la Universitat de Basilea. En aquesta época va conéixer Wagner, també instal.lat aleshores a Suïssa. Motivat en bona part per Wagner escriu El naixement de la tragédia (1872), les Consideracions inactuals (en quatre volums, 1873-76) i Humá, massa humá (1878), que acaba causant el trencament amb la parella, que ja s'ha traslladat a Bayreuth. Des del 1879, per motius de salut, viatja contínuament dels Alps a la Riviera, i l'any 1889 una forma esquizofrénica i expansiva de parálisi estacionária el porta a la deméncia. El 1888, el seu darrer any de lucidesa, escriu El cas Wagner, reeditat el 1900, juntament amb Nietzsche contra Wagner.