UETAM

Francesc Mateu Nicolau (Palma, 1847-1913), fou el baix cantant més important de la segona meitat del segle xix. Cantá amb el nom artístic de Uetam, anagrama del seu llinatge patern. El seu descobridor fou el mestre Joan Goula i Soley, aleshores director del Teatre Principal de Palma, de la má del qual va debutar en aquest teatre el 27 de novembre de 1869. Uetam va desenvolupar una extraordinária carrera musical als principals coliseus d'ópera d'Europa, com el Teatre Imperial de Sant Petersburg, on cantá sis temporades com a primo basso absoluto. Va obtenir éxits clamorosos al Teatro Real de Madrid i també a Barcelona, al Teatre Principal i el Gran Teatre del Liceu. A Itália es doná a conéixer al Teatro Pagliano de Floréncia i al Teatro Argentina de Roma. Uetam va esdevenir un baix de luxe per a qualsevol repartiment i compartí escenari amb les millors veus de la seva época, com la diva Adelina Patti o el tenor Julián Gayarre. El seu Art canor li va reportar diversos reconeixements oficials, com la condecoració de la Reial ordre d'Isabel la Católica, la Creu al Mérit Naval, la de Cavaller de la Reial ordre de Carles III i, póstumament, el títol de Fill Il·lustre de Palma. L'autor, a partir de l'extensa correspondéncia del cantant el corpus epistolar el conformen 6.470 cartes, ens ofereix un retrat del cantant que va més enllá de l'estricta vessant operística. A banda de les cartes, la biografia consta també d'una selecció de crítiques extretes de les principals publicacions periódiques de l'época i d'un bon nombre de il·lustracions inédites. Pere Martorell, amb aquesta obra, pretén reivindicar i difondre la figura d'un mallorquí universal.