Xavier Benguerel. Memòries (1905 - 1940)

Xavier Benguerel pertany a la mateixa generació que Mercé Rodoreda o Pere Calders, sorgida de l'impuls cultural del primer terÇ del segle XX i que va viure l'esperanÇa de la República i el camí amarg de l'exili. Les seves memóries, redactades en el moment en qué culmina la seva obra narrativa amb la publicació d'Els venÇuts, reviuen, amb un gran sentit del ritme i amb un persistent deix d'ironia, l'etapa de la seva formació com a escriptor. Benguerel hi evoca la seva infantesa i joventut en el suburbi industrial del Poblenou, el seu esforÇ per obrir-se camí en el món literari i cultural dels any vint i trenta, així com l'experiéncia de la guerra i del primer exili a FranÇa, abans d'embarcar cap a Xile. Les Memóries de Benguerel, on excel·leixen els seus retrats d'escriptors (Pere Calders, Joan Oliver, Carles Riba, Joan Salvat-Papasseit, Francesc Trabal), constitueixen un extraordinari retrat d'una generació que va maldar per normalitzar la cultura catalana i assimilar-la a l'europea, abans del daltabaix del 1939. Amb aquestes Memóries, L'AvenÇ recupera un text que condensa les virtuts que han fet de Benguerel un clássic de la literatura catalana: el seu ofici com a escriptor, el seu domini de la llengua i la seva gran capacitat narrativa, que van fer que Joan Oliver proclamés Benguerel com "un escriptor de raÇa, de gran alé".