VIURE A REDÓS

El neguit obsessiu de l'ésser humá pel redós. Un reguitzell de situacions doméstiques que pengen d'arquitectures obviades per la história i que donen motiu a una sátira amorosament despietada. Al costat d'una cultura ingent i un gran coneixement sobre arquitectura, Jan Baca aboca en aquest llibre dosis inesgotables d'humor i de comicitat: a estones irónic, sovint cáustic, sempre divertit. «Els hostes que venen a sopar sempre es queden a dormir. Calen un mínim de 12 dormitoris agrupats i amb comunicació cómoda entre ells. De nits hi acostuma a haver molt tráfec, a casa.» -D'una carta del Comte Vlad Drácula al seu arquitecte «Li prego, doncs, que ara no em faci tocar el projecte. Al cap i a la fi, li he de recordar, sempre respectuosament, que l'arquitecte soc jo.» -D'una carta d'Andrea Palladio al seu client «Arribant a casa, aquells pobres bruts i mig despullats de sempre, a la porta, amb la má allargada i ulls de peix. M'he hagut d'obrir pas entre la xusma. Quin fástic. Em sembla que fins un m'ha tocat el cul. No ho sé ben bé, perqué amb tanta roba... L'ajuntament els hauria de tancar d'una vegada. Són uns miserables.» - Del Diari íntim de madame Ninette de Rochefort BenÇon «Amb l'aixovar que es facilitará annex, obsequi de la immobiliária, hi ha un quadre de mida considerable on es veu una posta de sol a les pirámides d'Egipte i un altre amb un llac suís amb cérvols i tot. Opcionalment, subministrem un esprai amb fragáncia de plantes oloroses dels Alps, sempre que no li produeixi al·lérgia.» -D'un anunci del Morgenzeitung del 23 d'abril de 1935 «L'aplacat de pedra de la faÇana es desprén i ja han mort 7 vianants. No és una xifra alarmant, peró se'n pot parlar. El cunyat del veí del 7é 3a té un amic que coneix el cosí de l'arquitecte que va fer la faÇana i li preguntará com ho veu.» -De l'acta d'una reunió de veïns