La Selva del Camp

La Vila Constantina, amb carta de repoblament de 1165, prendrá més endavant el nom de Selva i, per diferenciar-la dels altres homónims geográfics, del Camp, en pertányer a la regió coneguda així per la riquesa dels seus conreus. D'aquesta manera, s'uneixen en la toponímia dos mots quasi bé antónims: selva o bosc, i camp o cultiu. Ja en la seva onomástica trobem una forma que defineix un col·lectiu humá innovador i transformador. Aquest treball de síntesi pretén ser una senzilla eina per aproximar les noves generacions a endinsar-se en el coneixement del poble dels seus pares, en la seva história, patrimoni o tradicions. Igualment, intenta descobrir-lo, una mica més, als nouvinguts que en els darrers anys han triat aquest lloc per a viure-hi, crear una família o treballar-hi. I per qué no, pot ser una guia per a tots aquells que vulguin visitar la vila de la qual l'erudit Onofre Manescal a primers del s. XVII en parlava amb termes elogiosos com "el terme es pot dir jardí i tot ell apar que sia hort... trobarem tanta varietat de coses i amb tanta abundáncia quanta n'hi hagi en altra terra servada proporció" o "en esta vila als vicis es dóna poca entrada i a les virtuts se fa molt bon acolliment".