La llei del justos

A la Barcelona modernista germina una história d'amor entre dos joves de classes socials diferents. Una gran novel·la histórica de passió, ideals i venjanÇa. A final del segle XIX Barcelona viu una época d'esplendor. S'hi acaba de celebrar amb gran éxit l'Exposició Universal, i una burgesia próspera i culta, que busca la inspiració en els salons parisencs, exhibeix la seva elegáncia en festes i vetllades musicals. Peró a l'altra banda de la ciutat, on els carrers són estrets i fan olor de pobresa, la rancúnia i la injustícia estan forjant una revolució mitjanÇant la violéncia més descarnada. Práxedes Ripoll dirigeix amb má de ferro els obrers de la fábrica que porta el seu nom, peró no aconsegueix que els seus fills vagin pel camí que ell vol. El gran, Germá, és un vividor que gaudeix del favor de les dones i assaboreix els plaers que ofereix la Barcelona més canalla, mentre que el petit, Antoni, está decidit a abraÇar el sacerdoci. I Candela, la neboda jove i rebel, que no está conforme amb el paper que la societat masclista de l'época destina a la dona, tampoc no está disposada a seguir els seus designis. I és que, des de fa temps, Candela es veu d'amagat amb Joan Pere Bonafont, el fill de la cosidora; un noi de mirada franca i amant dels llibres, de qui s'ha enamorat perdudament. Un amor impossible a causa dels rígids costums dels Ripoll, que no dubtaran a posar en joc tots els mitjans que tenen a l'abast per frustrar els plans de la parella. Amb l'habilitat dels grans mestres de la novel·la histórica, Chufo Lloréns teixeix un tapís geográfic i humá apassionant. La seva ploma, ágil i perspicaÇ, ens porta als luxosos reservats del teatre del Liceu i també als soterranis tenebrosos on es tramen les conjures anarquistes, alhora que el destí de tots els personatges es trena en una Barcelona que es debat entre l'atracció per la modernitat i el temor davant d'uns canvis socials violents i inevitables. La crítica ha dit... «Aquesta lectura depara excel·lents págines que són pura crónica dels episodis més o menys feliÇos d'aquesta ciutat.» Lilian Nueman, Culturas, La Vanguardia «Descripcions minucioses, diálegs precisos, una documentació que es dissol en la intriga, i uns personatges en tres dimensions fan de la lectura una addicció.» Víctor Fernández, La Razón