ANGLE DE DERIVA

Angle de deriva és un poemari que ens convida a un viatge interior, on l'amor és l'inici i el final de l'aventura, és l'estada i el medi, per. també el vaixell immaterial que pren múltiples formes com l'enyor, l'oblit, el desig o la soledat. Les reflexions que suggereixen les etapes d'aquest viatge són visuals i impressionistes, i en cap cas obren vies que permetin la fugida o el retorn a paradisos perduts. El rumb cap a horitzons inexplorats és també un viatge vital i valent a un interior desconegut, allà on s'acomoden els nostres monstres, i que el jo poètic gosa mirar a la cara. Es en els camins ocults de La llum sobre la molsa que fermenten les imatges i es fan paraula visible, entre la foscor i la penombra, per. també es fan silenci amb tota la nuesa que dóna la llum i els matisos que magnifiquen els colors. Montserrat Butxaca (Puig-reig, 1962). Estudiant del Grau de Llengua i Literatura (UOC) i Vicepresidenta de l'Associació literària Pensaments i Paraules. Ha publicat els llibres Els oracles del silenci (Premi Caterina Albert i Paradís, 1997), Quan visquis als ulls de Penèlope (Premi Mn. Narcís Sagués, 2002), Cartografia d'un naufragi (Premi Francesc Català, 2007), aquests dos últims en forma de plaquette, Dunes de safrà (Premi Pare Colom, 2010) i Versos de sal (Premi Ramon Comas i Maduell, 2010). També ha guanyat entre d'altres la Flor Natural als Jocs Florals de Torroja del Priorat (2009) amb Els paradisos imperfectes, i la Flor Natural i la Viola de Plata als Jocs Florals de Calella (2012 i 2013) amb Aquest amor i Passaré volant ranvespre.